Esmolem les eines i les ments! Us esperem a l’Escola de formació de l’Esquerra Independentista de Gràcia. Us hi podeu INSCRIURE EN AQUEST ENLLAÇ!
DISSABTE 26 DE NOVEMBRE
de 10h a 12h: Classe mitjana: mite o realitat?
Els retrocessos del moviment obrer han tingut múltiples causes i conseqüències: una d’elles consisteix en les dificultats de la classe treballadora de reconèixer-se a si mateixa i al seu antagonista, la burgesia. L’estabilitat del capitalisme s’ha fonamentat, entre altres factors, en construir una identitat políticament neutra, la de classe mitjana. A través d’ella, es organitzacions de la classe treballadora ens trobem amb la tessitura de dirigir-nos a una classe treballadora que no s’identifica com a tal, i la urgència de construir una mirada, unes aspiracions i unes pràctiques diferents de les que hem crescut. El context actual d’evident empobriment de les capes treballadores de la nostra societat, en què les nostres condicions materials de vida empitjoren de forma sistemàtica, no han trencat amb aquest marc de classe mitjana, un marc clarament ideològic, però ens obren escletxes per poder construir aquesta classe en si i per a si.
- Arnau Carné: fundador i editor de Tigre de Paper, militant d’Endavant (OSAN)
- Laure Vega: membre del Secretariat Nacional de la CUP i d’Endavant
de 12h a 14h: Cultura i organització en temps de crisi
En temps de batalles culturals, ens interessa reflexionar sobre el paper de la cultura, entesa com a conjunt de codis i expressions que d’alguna manera reflecteixen (de forma més o menys crítica) el sistema de relacions socials en el que vivim, pot ser un instrument en mans de moviments reaccionaris per a establir una agenda de retrocés democràtic i d’aprofundiment en l’explotació i la protecció dels interessos dels més privilegiats. Davant d’això, ens preguntem com es relaciona la cultura amb l’organització i la mobilització popular, amb la política i amb l’organització revolucionària.
- Albert Martín: sociòleg poble noví
- Özgür Güneş: treballadora de les ciències socials
de 16:30h a 18:30h: Història de les lluites obreres i populars a la Vila de Gràcia
La història de Gràcia és una història rica en lluites obreres i populars. Una història que encara avui és present no només en els noms dels carrers i les places de la vila, en el nostre teixit associatiu i fins i tot en l’agenda cultural, sinó que ho fa també en el teixit polític de la vila. Vindiquem la Gràcia viva i combativa; volem mirar cap al passat però no per enyorar-lo de forma nostàlgica, sinó per conèixer millor el nostre present, i mirar amb més força i una renovada esperança cap a un futur que volem diferent.
- Xavier Oller: militant llibertari
- Enric Sagarra: guia del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.
de 18:30h a 20:30h: Feminisme front a la reacció
Des de 2016 fins avui, el feminisme ha estat una de les corrents socials i polítiques que més influència ha tingut en la nostra societat en la mesura que ha estat capaç d’intervenir en el que podríem anomenar “sentit comú majoritari”, és a dir, en els marcs hegemònics de pensament i d’acció. Però aquesta potencialitat ha estat i continua sent un camp de batalla per a molts marcs de pensament polítics diferents, cosa que l’ha portat a ser instrumentalitzat per uns i per d’altres. Actualment el feminisme es troba atrapat entre aquelles corrents que l’essencialitzen i el limiten a un simple moviment de dones, desconnectat del sistema social i econòmic on vivim i despullant-lo de tot allò que pugui plantejar-se com una amenaça a l’ordre social capitalista existent; i atrapat també, per altra banda, per l’auge del feixisme i aquells moviments reaccionaris que o bé en ridiculitzen les seves reivindicacions o bé les presenten com una amenaça per a totes les persones i determinats valors i pràctiques suposadament tradicionals, per normalitzar el masclisme i la misogínia, i així assegurar el control i sotmetiment (polític, econòmic, social i cultural) de les dones i els seus cossos. Reflexionem i fem balanç d’aquest cicle de lluites feministes, i de les potencialitats i amenaces amb les que ha de lidiar.
- Adriana Llena: militant de l’esquerra independentista i número 3 a la llista de la CUP de Barcelona per les properes eleccions municipals
DIUMENGE 27 DE NOVEMBRE
de 10h a 12h: Teories de la revolució i l’estratègia de la unitat popular
Tota activitat política que es vulgui revolucionària ha d’anar vinculada a una estratègia revolucionària. Són diverses les estratègies assajades en diferents contextos històrics i geogràfics. Amb aquesta sessió volem fer un repàs de les principals tesis que influencien la nostra tradició: des de la revolució francesa fins la revolució russa, passant per les aportacions d’Antonio Gramsci i dels moviments d’alliberament nacional.
- Joan Tafalla: historiador, militant comunista
- Quim Serra: professor d’història a l’escola pública, militant de l’esquerra independentista
de 12h a 14h: Feixisme en temps de crisi
Des de la crisi financera mundial de 2008 veiem com una nova extrema dreta avança significativament en el camp electoral a tota Europa i Amèrica, havent arribat ja al poder per vies electorals en diferents estats com Hongria, Brasil, els EUA o, més darrerament, Itàlia. Veiem com l’avenç d’aquests moviments reaccionaris ha anat de la mà de la normalització de les seves idees i els seus discursos. Davant d’això ens preguntem: a quins interessos serveixen aquests moviments? Quines són les claus dels seus discursos i les seves pràctiques? I sobretot: com podem aturar-los, què hem de fer per vèncer el feixisme aquí i ara?
- Ivan Gordillo: economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa
- Proyecto Una: és un col·lectiu milenial amb el compromís de desenmascarar les noves formes de feixisme ocultes sota simbologia aparentment inofensiva, principalment a través de xarxes socials.
- Escola: perquè oferim un lloc físic per trobar-nos i aprendre coses; no només de les ponents, sinó de totes les participants.
- Formació: perquè entenem que davant els canvis permanents que s’esdevenen en tots els ordres de la vida necessitem dotar-nos d’instruments per entendre millor la realitat que ens envolta com a pas previ per a transformar-la. Per a nosaltres, aquests processos d’aprenentatge han de ser individuals, però col·lectius alhora.
- Política: perquè tot és política al final; perquè qualsevol possibilitat de canvi social, passa per l’organització col·lectiva del poble treballador, perquè hem d’implicar-nos en el nostre entorn més immediat, i fer-ho amb una perspectiva política de canvi revolucionari perquè deixin de manar els de sempre i puguem guanyar les regnes del nostre futur col·lectiu.
______
Fa 15 anys que vivim una crisi internacional que es tradueix en conflictes econòmics i socials. En el cas del nostre país, aquesta crisi ha anat entrelligada a la crisi de l’Estat espanyol – una crisi alhora nacional i institucional. És en aquest context general, que als Països Catalans hem viscut grans mobilitzacions populars, lligades a processos d’autoorganització i conscienciació popular que han transcendint els límits de la política institucional, arribant a posar en qüestió l’actual ordenament polític L’emergència de moviments socials, que han defensat i reivindicat drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals del poble treballador i sovint els han exercit directament a través de la desobediència, han evidenciat diferents formes d’opressió que es donen en el sistema capitalista i a l’Estat espanyol.
Darrerament constatem, però, una tendència a una certa desmobilització. Una desmobilització que té a veure amb múltiples factors estructurals i conjunturals, globals i locals, però dels quals destacaríem l’avenç de posicions reaccionàries que creiem que és important analitzar a fons.
Parlem d’una nova extrema dreta, de moviments neofeixistes i, en general, de moviments reaccionaris que es presenten a la contra d’aquells marcs polítics i ideològics que s’han anat desenvolupant en el cicle anterior. Són moviments especialment bel·ligerants amb el feminisme, l’antiracisme, els okupes i, per suposat també, els moviments d’alliberament nacional.
Pensem que la normalització de determinats discursos i de marcs culturals, en d’altres paraules, l’intent de construcció de nous marcs ideològics hegemònics, estan sent un dels principals fronts de batalla d’aquests moviments reaccionaris; i que aquesta tasca no és sinó una mena de preàmbul de l’aplicació d’un programa polític de negació de drets en benefici de minories privilegiades sense precedents a Europa -no així a la resta del món- des de l’alça del feixisme i el nazisme els anys 20 del segle XX.
Per què els moviments socials i polítics que aspirem a canvis polítics, econòmics, socials i culturals de fons puguem fer front als reptes enormes que afrontem ens obliga a pensar en els darrers anys; a valorar les victòries i derrotes que hem protagonitzat o acompanyat.
Amb aquesta Escola de Formació Política volem oferir un marc per pensar aquestes qüestions i moltes altres; per pensar en les qüestions claus de l’estratègia i l’organització en els temps actuals.
Esmolem les eines i les ments!
Vine i participa!
Dissabte 26 de novembre:
- Classe mitjana: mite o realitat?
- Cultura i organització en temps de crisi
- Història de les lluites obreres i populars a la Vila de Gràcia
- Feminisme front a la reacció
Diumenge 27 de novembre:
- Teories de la revolució i l’estratègia de la unitat popular
- Feixisme en temps de crisi