Llarga vida al nou Resolís!
Com ha afectat el tancament del bar Resolís entre la comunitat gitana? El canvi de propietaris ha fet que hi deixin d’anar o segueix sent un dels epicentres de la seva vida social? L’històric establiment, reconvertit en l’ateneu independentista La Barraqueta, continua aplegant la clientela habitual des que es va reobrir per Sant Joan. Ja no hi és en Joaquín, però el local ha mantingut bona part de les seves senyes d’identitat per no oblidar el seu passat més recent. Fins i tot el nou rètol recorda el Resolís.
El bar Resolís no se’n ha anat, encara està amb nosaltres. Qui va plegar va ser el senyor Joaquín, que com em va dir un dia que “després de tants anys estic cansat”. Sincerament penso que es mereixia la jubilació. Amb tots els meus respectes, que quedi clar. El que més es troba a faltar és el seu mal caràcter, un geni sense malícia. També enyoro els seus acudits i els seus moments d’eufòria quan guanyava el Barça i es tornava boig. Sortia a la plaça i començava a tirar cohets i petards indiferent al que passava al seu voltant. La passió pel Barça era massa forta. Per tota la resta, el Resolís continua sent igual que abans.
La gent s’hi reuneix quan juga el Barça i els gitanos continuen jugant a cartes a mitja tarda. Es mantenen les tapes, que potser són millor i tot. D’això en té la “culpa” el cuiner, en Jordi, un jove d’Elx que cuina paelles de tota mena, com l’arròs a banda, l’arròs al forn o la cada cop més coneguda paella de seitons. Un ampli ventall d’arrossos que costa de degustar a la resta de restaurants de la Vila.
L’ambient segueix sent formidable. Més rejovenit, però la gent gran de la plaça no li ha donat l’esquena. El bon rotllo impera. Amb aquestes línies vull agrair a la gent de la Barraqueta tot l’ajut que ens ofereixen. La seva col.laboració amb l’acte que vam realitzar recentment de l’església evangèlica n’és la millor prova. Aquell dia ens van deixar aparells de so perquè el nombrós públic que s’hi va sumar pogués seguir la litúrgia. Però sobretot vull agrair a la seva gent que hagin conservat el nom de Resolís al nou rètol.
Que hagin mantingut una històrica foto del Gato Pérez, que des de temps immemorials descansa una de les parets del local. No he pogut parlar amb ells, però dedueixo que els hi agrada la rumba catalana, un símbol de la
nostra personalitat.
Tot va com abans. Fins i tot el dilluns em sembla que està tancat com abans. El Resolís té corda per estona. Que ningú pateixi. Senyor Joaquín espero que vagi bé la jubilació! La Barraqueta seguirà sent un punt d’encontre de la nostra comunitat perquè ha agafat el relleu respectant un passat que també és el nostre.
Publicat a l’Independent de Gràcia del 20 de setembre de 2013
