Vila de Gràcia, 27 d’agost del 2020 VDGRESOLIS SCCL
Aquest any pintava bé. Foguerons van ser molt forts i el ritme no va baixar al febrer. Vam fer alguns canvis interns de personal, i encaràvem l’aniversari amb un desconegut coronavirus de fons que ens obligava, una setmana abans, a canviar tots els plans.
14 de març. Ens obliguen a tancar i ens confinem, com totes, sense saber quan tornarem a poder obrir ni tenint clara la supervivència de la cooperativa. 25 de maig, desescalada per fases. Podem tornar a obrir i així ho fem, sempre amb totes les mesures de seguretat i cenyint-nos al que se’ns anava imposant a l’hostaleria, sovint canviant d’un dia per l’altre, sense avís previ ni temps material per adaptar-nos-hi. Reducció d’aforament, mascaretes, distàncies de seguretat, gels, nova distribució, barra interior tancada, ara oberta, ara tancada de nou, servim gots de plàstic per endur, ara llaunes, llaunes tampoc…
A més, preveient que la reducció d’aforament anava per llarg i per tal de suplir-la, vam decidir (no sense molts debats i assemblees) demanar l’autorització excepcional d’una terrassa al carrer Tagamanent, o com a última opció, a la mateixa plaça, encara que això xoqués totalment amb el model de Vila que volem i proposem. I és que en els quatre anys que portem a la plaça del Raspall, mai ens havíem plantejat posar una terrassa. Nosaltres no creiem en un model basat en l’ocupació de la via pública per part de negocis privats. Precisament la gràcia de la nostra plaça és que és de les poques que queden a Gràcia lliures de terrasses de bars. I que és nostra, de totes. Per jugar a pilota, per seure-hi amb les amigues, per passejar el gos…
Els dos mesos tancats havien esgotat els estalvis de la cooperativa, que ni tenia liquiditat ni podia garantir el sou complet a totes les qui hi treballem i que estàvem a l’ERTO. Nosaltres però, volíem tornar a obrir. Veure’ns les cares i tornar a ser el punt de trobada de la Vila de Gràcia combativa. I un cop vam poder tornar, la resposta d’aquesta va ser brutal, com sempre, fent que l’esforç i l’ansietat de treballar en segons quines condicions valgués la pena. A més, la campanya de bons d’ajut de l’ateneu, i el fet de no pagar el lloguer durant tres mesos, van permetre la supervivència de la coope (i de les 8 treballadores!) quan aquesta estava en joc.
I l’Ajuntament, que es va omplir la boca durant la desescalada amb terrasses excepcionals per tota la ciutat per tal d’ajudar a l’hostaleria, sembla que curiosament s’havia oblidat de la plaça del Raspall i del Resolís (avui en dia seguim esperant l’autorització)… S’havia oblidat pel que volien, ja que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra ens han estat visitant tots i cadascun dels 50 dies en que hem estat oberts des del juny. Hem estat oberts fins que, per la incompetència, mala fe o voluntat política d’algunes de l’Ajuntament, hem hagut de fer marxa enrere, tancant durant tot el mes d’agost donada la nul·la resposta de les autoritats a la sol·licitud d’una terrassa que ens hauria salvat l’estiu, i que ens pot salvar la resta de l’any donada la situació. I seguim esperant…
A més, la Guàrdia Urbana i els Mossos no s’han limitat només a visitar-nos i a molestar la clientela posant les llums davant la porta del bar, convertint l’interior del bar en una discoteca de tons blavosos tot i les nostres queixes com a treballadores i responsables d’un negoci com qualsevol altre. També s’han dedicat a amenaçar a les veïnes, identificant i multant segons interpretacions de lleis inexistents, pròpies d’un toc de queda d’altres èpoques. Sempre amb actituds provocatives, retirant pancartes de la plaça, requisant telèfons i protagonitzant moments tan esperpèntics com quan van venir cinc cotxes de Guàrdia Urbana i de Mossos d’Esquadra a demanar-nos els papers de la terrassa fins que es van adonar que aquesta no era nostre. Segurament, que estigués just davant del bar Raspall era una pista massa complicada pels nostres amics. I sense oblidar-nos de les formes amb les quals van entrar a un i a l’altre bar, demanant-nos tota la documentació a nosaltres mentre que quan vau corregir l’error us vau limitar a dir que acabessin les consumicions i retiressin després la terrassa, sense papers ni res pel mig.
Sense esplaiar-nos-hi molt més. Sabem que totes teniu ganes de tornar a la “normalitat”, de venir al Resolís i trobar-te’l ple fins a dalt, sense aforaments, ni distàncies, ni tantes normes. Nosaltres també (tot i que mai entendrem com teniu ganes de seguir entrant si no s’hi cap…), però estem vivint un moment únic i excepcional i som responsables de la salut de les treballadores, de les qui veniu al bar i de les persones qui estimeu i amb qui esteu en contacte i us relacioneu. Així que des de la cooperativa us demanem comprensió, paciència, i respecte per les decisions que prenem. Ho intentem fer el millor possible i no és fàcil fer-ho en segons quines condicions.
Els qui esperàveu en aquest comunicat llegir quan tornarem a obrir, sentim dir-vos que ara mateix no us ho podem dir. Els nostres tempos són complicats i la situació econòmica de la cooperativa torna a estar en fase crítica per haver hagut de tancar durant tot l’agost (el millor mes de l’any per les festes de Gràcia). Així que no ens podem equivocar i hem de valorar bé com i quan tornem. La gent torna de “vacances” però el risc de rebrot és molt alt. Han tornat a limitar les reunions de grups a 10 persones i l’horari de tancament obligat per l’hostaleria ens condiciona molt a les nits. Així que ho estudiarem i prometem tornar tan aviat com ens sigui possible.
Per acabar, apel·lar un cop més a la solidaritat de totes les qui feu possible el Resolís. Com us dèiem, la situació econòmica de la cooperativa torna a estar en una etapa complicada. Hem hagut de tornar tothom a l’ERTO, i ara mateix no podem garantir la pèrdua econòmica que això suposa per a les nostres treballadores. Si bé no està en joc la supervivència de la cooperativa com sí que ho va estar al juliol, ens veiem obligats a demanar-vos ajuda altre cop mitjançant els bons d’ajut de la Barraqueta. Sabem que són moments complicats per a totes, així que qualsevol ajuda serà ben rebuda! I si no us és possible, us esperem ben aviat quan tornem a obrir! La millor ajuda sempre serà venir i consumir mentre ens feu companyia!
I fins aquí,
Especialment agraïdes a totes aquelles qui ens heu acompanyat dia si i dia també al llarg d’aquests mesos tan complicats. Sòcies i amigues de la Barraqueta, clientela habitual, la gent del CP Tres Lliris, d’Eskapulats, les companyes del Polvorí…
Sense totes vosaltres no tindria sentit això!
Moltes gràcies a totes, esperem veure’ns molt aviat
VDGRESOLIS SCCL
